FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deposar. La deposició de còdols i sorra. Una deposició o evacuació de ventre. Fer un testimoni la seva deposició. Rebre el jutge la deposició d'un testimoni. Una deposició favorable a l'acusat. La deposició d'un rei, d'un bisbe. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (algú) senyor o amo d'alguna cosa. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. Adquirir el domini d'alguna cosa. Ell s'ensenyoreix de tot de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial reial d'origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei. A l'edat mitjana, encarregat de la recaptació de l'almoixerifat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. Fer la catxamona. A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assistent encarregat de portar, en les cerimònies, el ròssec del mantell d'un rei i, sobretot, dels hàbits papals, dels vestits prelaticis. [fem. caudatària] Persona que segueix servilment algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Salomó, rei d'Israel. Que atorga la raó d'una manera imparcial a cadascuna de les parts enfrontades. Judici salomònic. Arribar a una solució salomònica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors. Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat. Un polític que no fa sinó adular el poble. Els cortesans adulaven el rei. Adular l'ambició, els capricis, la vanitat, d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep hereu del rei de França. Príncep hereu d'altres regnes. Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d'una altra persona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insigne, il·lustre, distingit. Egregi senyor! A la Corona catalanoaragonesa, tractament donat als parents més propers al rei que no tenien títol d'infant, i també als comtes, barons i grans magnats. [...]
